Dia 14 de juny vaig tenir el plaer d'anar al casament de na Maria Magdalena i d'en Tià, un casament extraordinari amb la cerimònia més espectacular que he vist mai!
A l'hora de fer el regal, la pregunta que vaig fer a la novia molts dies abans de casar-se va ser molt clara: doblers o manta de patchwork? I la resposta va ser tan clara com immediata: manta de patchwork!
Amb na Marta, qui cus tot el que vull i més, vaig començar a mirar com havia de ser la manta per als nuvis de Campanet. Quan vaig haver triat el patró, ella es va posar a cosir i... Açò és el que va sortir!
Va començar fent quadrats com aquests. Fins a quaranta-dos!
Després els va cosir d'un en un amb una tira feta de robes de colors enmig. Mirau, mirau!
I va anar fent fins que va tenir els quaranta-dos quadrats cosits!
Després va venir el meu gran maldecap: l'encoixinat! Com que volia una cosa molt senzilla, al final vaig triar un laberint amb unes flors...
I l'encoixinat vist des de darrere va quedar així:
Quan la manta va estar encoixinada, només va faltar cosir-hi el biaix, fet a mà amb les restes del mateix llençol que vaig triar per fer la cara de darrere. Sí, un llençol! Vaig tenir la mania que la tela de darrere havia de ser sencera! Cosit el biaix, na Marta i jo ja vam donar la manta per acabada! Mirau-vos-la bé! Quina meravella!
I com que la manta s'ha de poder guardar a qualque lloc, vaig demanar a na Marta que li fes una funda que també es pogués emprar com a coixinera.
I per a la funda vaig dissenyar una etiqueta amb el nom dels nuvis, la data del casament i el nom dels tres que anàvem a les noces.
Etiqueta que també vaig aprofitar per embolicar el regal. Mirau...
L'únic inconvenient que té aquesta manta és que no la tenim a casa, encara que sabem que està en bones mans!
